Mostrando todos los resultados 2

EL DESPERTAR DE UN SUEÑO LATENTE

EL DESPERTAR DE UN SUEÑO LATENTE

Clara nació ciega. Con esa discapacidad, vive en su querida Barcelona de manera serena y conforme a sus mermadas posibilidades. Con su marido Delfí, desde los últimos catorce años ?desde que se casó?, su relación es amorosa, tierna y feliz dentro de lo posible. Un eminente cirujano oftalmólogo consigue darle visión a los treinta y ocho años. Ese golpe de suerte la empuja a vengarse de su vida anterior enfrentándose al mundo real ?hasta ese momento solo conocido por sus sonoridades, por referencias externas y por percepciones sensoriales?, dedicándose al disfrute constante. Necesita recuperar el tiempo perdido devorar la vida, pero esa nueva vida va transformándose en una carrera contrarreloj, que cambia su manera de ser, que deteriora su relación con los demás, con su marido, hasta que?

SER PER A SER-HI

SER PER A SER-HI

Inconscients (o no); anem creant els fòssils que a les generacions futures no les costarà gens ni mica d?esbrinar llurs edats, causes ni orígens. Ni el carboni 14, ni cap altre giny modern caldrà per a investigar-ho tot antropològicament. La nostra història -ara present, en plena construcció-descontrolada; aixoplugada per uns governs amb diòptries vàries, hauran facilitat, de tal manera, totes les desraons, que estudiar-ho esdevindrà una assignatura Maria. Ni càtedres ni títols universitaris. Ni assajos ni recerques banals. Ni atenuants ni justificacions, podran ser acceptades arreu; i els nombrosos simpòsiums, potser seran de pures i sinceres contricions. Tot a la llum del dia. Allò que la natura ens ha donat, allò que mai ens negà, hem sabut transformar-ho en matèries indestructibles, de mal ús i, a voltes, per a més injúria, irrecuperables. Els humans del futur els tindran a l?abast de la mà? si és que encara resten humans damunt el cutis gratat d?un planeta menyspreat, maltractat, descurat; com un trasto rònec; d?utilitat nul·la. Ser per a ser-hi, sí, avui; però respectant el que ja hi era molt abans de nosaltres, perquè, altrament, demà, qui podrà perdonar tant de delicte aberrant?